Recursos expressius 1. La metàfora

Vivamus, mea Lesbia, atque amemus (Catul)

Viuamus, mea Lesbia, atque amemus,
rumoresque senum seueriorum
omnes unius aestimemus assis.
Soles occidere et redire possunt:
nobis, cum semel occidit breuis lux,
nox est perpetua una dormienda.
Da mi basia mille, deinde centum,
dein mille altera, dein secunda centum,
deinde usque altera mille, deinde centum.
Dein, cum milia multa fecerimus,
conturbabimus illa, ne sciamus,
aut nequis malus inuidere possit,
cum tantum sciat esse basiorum.

Vivamus, mea Lesbia, atque amemus

Tornar a la pàgina mare

La paraula (Joan Vinyoli)

Aturada ja la vida,
quiescent, vell i nafrat,
he sentit una gran crida
que a benaurança convida
per un camí no fressat.

Com és que m'he desvetllat
en una serra tan alta?
Tot el que miro m'exalta
i parlo com un orat.
Eixamplant la immensitat,
una àguila em sobrevola.
No tinc por de la rossola
ni de la nit feredat.
Qui és que aquí m'ha portat?

Adormit davant la taula
de la meva soledat,
m'hi ha portat la paraula.

La paraula (Xavi Múrcia)

Tornar a la pàgina mare

El testament d'Amèlia (Anònim)

L'Amèlia està malalta,
la filla del bon rei.
Comtes la van a veure.
Comtes i noble gent.

Ai, que el meu cor se'm nua
com un pom de clavells.

Filla, la meva filla,
de quin mal us queixeu?
El mal que jo tinc, mare,
bé prou que me'l sabeu.

Filla, la meva filla,
d'això us confessareu.
Quan sereu confessada
el testament fareu.

Un castell deixo als pobres
perquè resin a Déu.
Quatre al meu germà en Carles.
Dos a la Mare de Déu.

I a vós, la meva mare,
us deixo el marit meu
perquè el tingueu en cambra
com fa molt temps que feu.

El testament d'Amèlia (Ferran Savall)

Tornar a la pàgina mare

Tot n'és ple (J. V. Foix

Quantes roselles al prat de la vila
     Tot n'és ple
...i quants ocells que fan ombra a l'ermita
     Tot n'és ple
Quantes estrelles quan l'agost s'apaga
     Tot n'és ple
Quantes fonts fresques pel camí dels masos
     Tot n'és ple
Quants aiguamorts a la ciutat captiva
     Tot n'és ple
Quanta fruita d'olor darrere el claustre
     Tot n'és ple
Quants capellans que cavalquen la moto
     Tot n'és ple
Quants cotxes parquejats a les placetes
     Tot n'és ple
Quants caminants amb la cama enguixada
     Tot n'és ple
Quants avions que passen sobre casa
     Tot n'és ple
Quantes gavines amb claror d'exili
     Tot n'és ple
Quantes vellardes amb carbó a les celles
     Tot n'és ple
Quantes senyores que ensenyen les cuixes
     Tot n'és ple
Quantes noies vestides de nuesa
     Tot n'és ple
Quants forasters amb els ventres polsosos
     Tot n'és ple
Quants clubs de nit amb barbuts greixinosos
     Tot n'és ple
Quantes donzelles que ploren, a l'alba
     Tot n'és ple
Quants anuncis taurins plantats als arbres
     Tot n'és ple
Quanta gent trista per la carretera
     Tot n'és ple
Quantes antenes de TV en els àtics
     Tot n'és ple
Quantes coses per dir que tothom calla
     Tot n'és ple
Quantes ulleres fosques per no veure-hi
     Tot n'és ple
Quants cardenals pintats a les revistes
     Tot n'és ple
...i quantes meretrius a l'altra plana
     Tot n'és ple
Quants pisos nous pels drapers i els grimpaires
     Tot n'és ple
Quantes parelles sense clos ni teula
     Tot n'és ple
Quants ulls enamorats darrere els vidres
     Tot n'és ple
Quants cors gements al fosc de la brossalla
     Tot n'és ple
Quants vinaters que es venen trull i vinyes
     Tot n'és ple
Quants pagerols que es venen la pineda
     Tot n'és ple
Quants grapalluts que es venen les muntanyes
     Tot n'és ple
Quanta foscor amb tants d'ocells de presa
     Tot n'és ple
Quants pobles afollats pels arquitectes
     Tot n'és ple
Quantes platges amb fressa de garatges
     Tot n'és ple
Quants pescadors amb lliureia de patge
     Tot n'és ple
Quants peixos morts vençuts per la vellesa
     Tot n'és ple
Quants catalans vestits a la flamenca
     Tot n'és ple
Quants botiflers amb carota de jutge
     Tot n'és ple
Quants estendards airejats per les pluges
     Tot n'és ple
Quants balladors fent verema a les pistes
     Tot n'és ple
Quanta aigua clara als ulls de la veïna
     Tot n'és ple
Quanta flor roja al braç de l'estrangera
     Tot n'és ple
Quanta herba negra al cor de la ignorada
     Tot n'és ple
Quants homenets amb aire de femella
     Tot n'és ple
Quants homenots que escriuen el que els paguen
     Tot n'és ple
Quants homes francs amb la boca tapada
     Tot n'és ple
Quants homenassos morts sense llegenda
     Tot n'és ple
Quantes cases obertes als sapastres
     Tot n'és ple
Quantes portes tancades als poetes
     Tot n'és ple
Quants saberuts que no llegeixen gaire
     Tot n'és ple
Quants elefants sagrats que no llegeixen re
     Tot n'és ple

Tot n´és ple (Carles Rebassa)

Tornar a la pàgina mare

Índex d'autors: O

OTERO, Blas de
     España, camisa blanca

Tornar a la pàgina mare

España, camisa blanca (Blas de Otero)

España, camisa blanca de mi esperanza,
reseca historia que nos abraza
por acercarse sólo a mirarla.
Paloma buscando cielos más estrellados
donde entendernos sin destrozarnos
donde sentarnos y conversar.

España, camisa blanca de mi esperanza,
la negra pena nos amenaza,
la pena deja plomo en las alas.
Quisiera poner el hombro y pongo palabras
que casi siempre acaban en nada
cuando se enfrentan al ancho mar.

España, camisa blanca de mi esperanza,
a veces madre y siempre madastra;
navaja, barro, clavel, espada.
Nos haces siempre a tu imagen y semejanza,
lo bueno y malo que hay en tu estampa
de peregrina a ningún lugar.

España, camisa blanca de mi esperanza,
de fuera a adentro, dulce o amarga
de olor a incienso, de cal y caña.
Quien puso el desasosiego en nuestras entrañas
nos hizo libres, pero sin alas
nos dejos el hambre y se llevó el pan.

España, camisa blanca de mi esperanza,
aquí me tienes, nadie me manda,
quererte tanto me cuesta nada.
Nos haces siempre a tu imagen y semejanza,
lo bueno y malo que hay en tu estampa
de peregrina a ningún lugar.

España, camisa blanca (Ana Belén y Víctor Manuel)

Tornar a la pàgina mare