El mariner (Anònim)

A la vora de la mar

n’hi ha una donzella,

que en brodava un mocador

que és per la reina.

Quan en fou a mig brodar

li manca seda;

gira els ulls envers la mar:

veu una vela.

Veu venir un galió

tot vora terra,

en veu venir un mariner

que una nau mena.

–Mariner, bon mariner,

que en porteu seda?

–De quin color la voleu,

blanca o vermella?

Vermelleta la vull jo,

que és millor seda;

vermelleta la vull jo,

que és per la reina.

–Pugeu a dalt de la nau,

triareu d’ella.

–Ai, no! No hi puc pujar,

no tinc moneda.

El meu pare té les claus

de l’arquimesa.

–No quedeu per diners, no,

gentil donzella.

No quedeu per diners, no,

prou fio d’ella.–

La donzella entre a la nau,

tria la seda.

Mentre va mercadejant

la nau pren vela.

Mariner es posa a cantar

cançons novelles.

Amb el cant del mariner

s’ha adormideta,

i amb el soroll de la mar

ella es desperta.

Quan ella s’ha despertat

ja no en veu terra;

la nau és en alta mar,

pel mar navega.

–Mariner, bon mariner,

torneu-me en terra,

perquè els aires de la mar

me’n donen pena.

–Això sí que no ho faré,

que heu de ser meva;

set anys que vaig pel mar

per vós, donzella.

cent llegües dins de la mar,

lluny de la terra.

–De tres germanes que som,

sóc la més bella.

L’una porta vestit d’or,

l’altra de seda;

i jo pobreta de mi,

de sargil negre.

L’una és casada amb un duc,

l’altra és princesa,

i jo pobreta de mi,

sóc marinera.

–No sou marinera, no,

que en sereu reina,

que jo sóc el fill del rei

de l’Anglaterra.–

El mariner (Arianna Savall)

Tornar a la pàgina mare