L'emigrant (Jacint Verdaguer)
Dolça Catalunya,
pàtria del meu cor,
quan de tu s'allunya,
d'enyorança es mor.
Hermosa vall, bressol de ma infantesa,
blanc Pirineu,
marges i rius, ermita al cel suspesa,
per sempre adéu!
Arpes del bosc, pinsans i caderneres,
cantau, cantau,
jo dic plorant a boscos i riberes
adéu-siau!
On trobaré tos sanitosos climes,
ton cel daurat?
Mes ai, mes ai, on trobaré tes cimes,
vell Montserrat?
Enlloc veuré, ciutat de Barcelona,
ta hermosa seu,
ni eixos turons, joiells de la corona
que et posà Déu.
Adéu germans, adéu siau mon pare,
no us veuré més!
Oh, si al fossar on jau ma dolça mare
jo el llit tingués!
Oh, mariners, lo vent que me'n desterra
que em fa sofrir!
Estic malalt, mes ai, tornau-me en terra
que hi vull morir!
L'emigrant (Peret)
http://www.youtube.com/watch?v=PWKF3mluv9A
Tornar a la pàgina mare.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada