Aigua-marina (Josep Maria de Sagarra)

 

Voldria, ni molt ni poc:

ésser lliure com una ala,

i no mudar-me del lloc

platejat d’aquesta cala; 

i encendre el foc 

del pensament que vibra,

i llegir només un llibre

antic, 

sense dubte, ni enveja, ni enemic. 

I no saber on anirem,

quan la mort ens cridi al tàlem:

creure en la fusta del rem,

i en la fusta de l’escàlem.

I fer tot el que fem,

oberts de cor i de parpelles,

i amb tots els cinc sentits;

sense la por de jeure avergonyits

quan surtin les estrelles.

Comprendre indistintament

rosa i espina;

i estimar aquest moment,

i aquesta mica de vent,

i el teu amor, transparent

com una aigua-marina.

Aigua-marina (Ramon Muntaner)

Tornar a la pàgina mare