Sóc més lluny que estimar-te. Quan els cucs
faran un sopar fred amb el meu cos
trobaran un regust de tu. I ets tu
que indecentment t’has estimat per mi
fins al revolt: saciada de tu,
ara t’excites, te me’n vas darrera
d’un altre cos, i em refuses la pau.
No sóc sinó la mà amb què tu palpeges.
Posseït (Miguel Poveda)
Tornar a la pàgina mare
Que gran, el Ferrater! No me'n canso mai. "Quan els cucs / faran un sopar fred amb el meu cos". I es queda tan fresc!
ResponElimina